Avaluació i Reflexió.

 

Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza l'autoavaluació en el teu blog i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual "Reflexió i autoavaluació"

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.

Reflexió:

El que diuen els autors Greháigne i Godbout és totalment coherent, no obstant això, l’ésser humà quan apareix l’esquema davant d’ell de “jugar contra”, automàticament apareix el pensament de “guanyar”. Tenim la tendència de donar-li més importància a la victòria que a fer bé les coses; competir per guanyar en lloc de centrar-nos a realitzar les accions tant d’equip com en l'àmbit individual correctament. Afortunadament, avui en dia contem amb recursos per a tractar de no fer tan competitius els esports de competició i treballar més el treball en equip; com per exemple anar canviant els equips cada joc.

2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."

"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado

 

 Reflexió:

Segons les reflexions llegides, pense que un esport que es podria gaudir practicant-lo en grups reduïts podria ser el rugbi. És un esport poc practicat entre els xiquets, ja que queda un poc a l’ombra dels esports de massa com és el futbol; no obstant això, no vol dir que als xiquets no els agrade, perquè quan aquest esport apareix en les sessions d’educació física triomfa. És un esport que permet treballar-se en grups reduïts, per exemple practicant els passes, practicant l’atac o la defensa o ja bé jugant xicotets partits. Es fomenta també la participació de tot l’equip, ja que el rugbi és un esport en el qual és molt difícil que una persona a soles puga fer-ho tot, per tant, es treballa en equip. Per altra banda, és un esport que produeix una participació molt dinàmica, el que fa que les sessions tinguen una elevada intensitat.

3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.

 Resposta:

L’esport que podríem transformar de competitiu a cooperatiu podria ser el basquet. Tot i que aquest esport és també cooperatiu, té una part competitiva que fa que els alumnes se centren més en guanyar que en cooperar correctament amb els companys. Per a fer-ho més cooperatiu podem posar aquestes normes:

 

•       Per poder tirar a cistella, tots els membres de l’equip han de tocar la pilota.
•      Han de fer-se un mínim de 10 passes abans de tirar a cistella.
•      Un jugador no pot anar des de mig camp fins a la cistella de l’equip contrari botant a soles.

 

Amb aquestes normes els alumnes estaran obligats a jugar d’una manera més cooperativa e inclusiva; treballant tots junts en equip per poder cistellar la pilota.

Un altre esport on es podrien modificar les normes per fer-lo més participatiu és el voleibol. En aquest cas podríem canviar l’objectiu del joc, dient que cal fer el màxim nombre de toques i passes entre els dos equips sense que la pilota toque a terra.

4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

 Resposta:

    - Una de les primeres propostes que em venen al cap és canviar un jugador o dos d’equip cada vegada que es faça un punt (si no el molt llarg ni molt curt). Per exemple podríem començar per canviar d’equip a aquell/a xiquet/a que ha marcat.

    - Per altra banda, una altra proposta que vaig escoltar fa poc de temps consistia a dir una quantitat de punts, per exemple 15, i que un equip començara a contar des de 0 i un altre des de 15 (cap avall). El joc finalitzarà quan es troben en un mateix nombre.

    - Una altra proposta és no contar els punts.

    - Posar altres objectius com per exemple que la pilota no toque terra, o que tots els jugadors toquen la pilota.

    - Per últim, premiar altres aspectes del joc com per exemple l'esportivitat, el companyerisme, el respecte i la cooperació a banda de l'habitual puntuació, perquè els xiquets també es donen compte que hi ha molts aspectes importants, no a soles “marcar gol”.

AUTOAVALUACIÓ

	Puntuació:					JUSTIFICACIÓ:
	4-5	5-6	6-7	8-9	9-10
Participació en les sessions.					x	Pense que la meua participació en classe ha sigut de 10 perquè sempre he tracte d’involucrar-me i col·laborar al màxim amb els meus companys.
Qualitat de les 4 respostes de la pràctica vinculada amb la teoria.					x	Pel que fa a les respostes d’aquesta activitat pense que són completes i estan bé argumentades i justificades, doncs la meua nota pense que podria ser un 9.
Aportació i aprenentatge en l'apartat que li va tocar al meu equip: Mobilitat, tècnica de carrera, seqüència, volta a la calma.					x	L’aportació que vaig fer en l’apartat que li va tocar al meu equip (tècnica de carrera) va estar a un bon nivell en referència a la implicació en l'activitat. Per això pense que podria tindre un 9.
Aportació i aprenentatge en la progressió de l'esport del meu equip.					x	L’aportació que vaig fer en aquest cas en el meu equip en la progressió d’un esport pense que va ser de 10, perquè l’esport que vam escollir va ser el basquet, el meu esport favorit i al qual he jugat molts anys i vaig implicar-me moltíssim.
Satisfacció amb el treball realitzat.					x	La satisfacció, tant en l'àmbit personal com en l'àmbit grupal pense que és de 10 perquè a escala grupal hem estat tots molt involucrats, i personalment he gaudit molt amb aquestes pràctiques i les he fet el millor que he pogut.
Nivell d'aprenentatge del bloc.					x	La nota d’aquest apartat és un 9 perquè tot i que m’hauria agradat fer-lo amb més calma, he aprés molt amb aquest bloc i he gaudit fent-lo i donant-me feedback amb els meus companys.
Suma la nota dels 6 apartats i divideix-la entre 6, el resultat l'escrius baix.
NOTA FINAL: 9,5

Possiblement eres més pilotari del que penses!

    En aquesta entrada parlaré sobre les meues arrels relacionades amb pilota valenciana.

    Al principi creia que no anava a tindre avantpassats que hagueren jugat a pilota perquè la meua família per part de mare és de l'últim poble de la Comunitat Valenciana, i la família del meu pare del primer poble de la província de Conca. Es troben a 7 quilòmetres de distància però cadascun pertanya a una comunitat diferent. A més, mai els havia sentit parlar de pilota valenciana ni res en relació a aquest tema.

    Però per a la meua sorpresa quan li vaig comptar a la meua cosina que anava a fer aquesta entrada en el meu blog em va dir que al nostre poble si que es jugava a pilota, en la modalitat de frontó. Es jugava doncs en el frontó del poble, Casillas de Ranera, el qual actualment està reformat i jo jugue amb els meus amics i amigues però amb raqueta.

    La meua cosina em va contar que solien anar quasi totes les vesprades a jugar i en la seua majoria anaven homes. Es feien guants amb fines làmines o *plaquitas de metall per a protegir-se la mà. Després d'això comencem la cerca d'aquestes proteccions, però l'única cosa que trobem, per sort, va ser una pilota.

    La veritat és que m'ha sorprés prou que en la meua família s'haja jugat a pilota, especialment en el poble del meu pare perquè, com ja he dit abans, no pertanya a la Comunitat Valenciana. Per una banda, mai havia sentit que als meus pobles s'haguera jugat a pilota valenciana, i tampoc he vist jo jugar mai a ningú, així com en altres pobles de la comarca sí que hi ha tradició i es continua jugant. Per altra banda, sempre he escoltat jocs tradicionals dels meus avis i pares, però mai he sentit parlar de la pilota.


    M'ha agradat molt parlar d'açò amb la meua cosina i ma mare, ja que per una banda he conegut més les tradicions dels meus pobles i les meues arrels; i per altra banda he gaudit de moments en família.

Final individual d'escala i coda de 1995

    Per desgràcia a causa del temporal del passat dijous cinc de novembre, no vaig poder fer la pràctica de pilota valenciana al trinquet de la UPV. No obstant això, vaig preguntar als meus Companys que per sort sí que pogueren anar i a més he vist una partida de pilota per internet, exactament la final individual d’escala i corda, Genovés (un dels millors pilotaris valencians) vs Álvaro en Sagunt, l'any 1995; considerada una de les millors partides.

    De la visita del trinquet, em quede amb la cara d’il·lusió i felicitat dels meus companys mentre em comptaven que ho van passar molt bé i que disfrutaren molt aquella vesprada. A tots els va agradar la pràctica en el trinquet i també el trinquet. Deien que era bastant gran i va ser una experiència molt grata jugar allí a pilota.

 

    Respecte a la partida el primer que he pogut observar ha sigut que cadascú té un company a soles per a fer la ferida. És una cosa que ja havíem comentat en classe però m'ha impressionat veure-ho perquè nosaltres en les practiques que hem fet de pilota en el gimnàs, feiem la ferida i jugàvem nosaltres mateixos. Els punts són súper intensos, la pilota va molt ràpida i pel que es veu amb molta força. Em sorprén que els jugadors siguen capaços de donar-li al vol a la pilota amb tanta força, i a més quan ja de per si la pilota els ve súper forta i ràpid. Mai havia vist cap partida de pilota i la veritat és que m'ha agradat molt. És un esport de força, tècnica i també astúcia; ja que entre ells els jugadors busquen els punts febles dels concursants, com per exemple, Genovés li intenta tirar a Álvaro la pilota pel costat dret perquè sap que ell és esquerrà.

    Per altra banda, el trinquet està a gom! Hi ha moltíssima gent, entre ells alguns càrrecs importats com consellers de cultura. Tota la gent que hi ha animen amb aplaudiments als jugadors, la majoria són hòmens majors però també hi ha homes i dones joves. Entre ells, hi havia un marcador digital a on anava apareixent la puntuació, tant del punt que estaven jugant com els punts generals de la partida.

En conclusió, ha sigut la primera partida de pilota que he vist i he d'admetre que m'ha agradat moltíssim; de fet, si tinc l'oportunitat, m'agradaria anar a veure alguna partida al trinquet. És un esport molt divertit i em sent molt orgullosa que aquest esport s'haja practicat en el territori històric valencià per tant de temps; i jo com a mestra, faré que continue sent així.

Paco Cabanes, "El Genovés" i Álvaro Navarro en la final d'escala i corda de 1995 a Sagunt.

(El Genovés és l'home més alt de la samarreta roja i Álvaro és el jove de la samarreta blau que està al costat de l'home de la samarreta roja amb ulleres. Els altres dos homes són els feridors.)

Reflexió sobre el bosaball

     L'esport alternatiu que hem triat en el meu grup per a la realització d'una unitat didàctica ha sigut el “bossaball”. Sincerament teníem altres esports per davant, però no vam poder optar a ells de manera que vam triar el bosaball.

    
    El motiu de triar aquest esport i no un altre, és perquè aquest esport compta amb un material que crida l'atenció als xiquets: un matalasset gegant. Aquest material només l'utilitzen en educació física i a més no s'utilitza amb molta freqüència; de manera que suposa un atractiu únic per als alumnes. A més del matalasset, en aquest esport es manipula i colpeja una pilota, un altre element que crida l'atenció als alumnes; pel que pensem que és un esport que cridarà molt l'atenció i els alumnes es mostraran motivats per a jugar.

    El bossaball va naixer a Màlaga al 2004 de la mà d'un belga, Filip Eyckmans, el qual pretenia unir les seues dues passions en un sol joc: el volei-platja i la música brasilera. Finalment va aconseguir una fusió entre quatre esports: volei-platja, futbol, capoeira i gimnàstica, tot a ritme de bossa-nova (estil musical que deriva de la samba i el jazz, d'aquí el nom d'aquest esport).

Per poder practicar Bossaball cal tenir un bon domini de la pilota tant amb les mans com amb els peus, així com posseir un gran sentit de l'equilibri, del ritme i rapidesa de moviments.

Les regles són les següents: 

-Juga 4 vs 4, 5 vs 5 i 6 vs 6, i el mètode de posicionament és gratuït, però en general són 3 en el front, 3 en la part posterior, el mitjà del front és el punt final, en el trampolí, i els altres són receptors i passadors. 

-L'objectiu principal és fer que la pilota toque el sòl en sentit contrari. 

-Un màxim de 5 contactes per equip. 

-Es pot jugar en diverses parts del cos. 

-Si la pilota colpeja l'àrea segura, està fora. 

-En Bossaball, la pilota pot rebotar o rodar, i si no es mou, pot ser el punt d'anotació per a l'equip contrari. 

-No toque la xarxa. 

-El joc són a 21 punt.

    Quant al material, al temps i en l'espai, no podem comprar un matalasset de *bossaball perquè primer has de tindre llicència per a comprar-la i segon és molt cara; pel que representarem la pista ajuntant matalassets en el gimnàs i posant una xarxa al mig. Quant al temps d'aquesta unitat didàctica serien de 2-3 setmanes fent molts exercicis previs abans de jugar partides. Aquest esport estaria orientat a alumnes a partir del segon cicle ja que ells del primer cicle fins i tot no compten amb un equilibri i una motricitat tan desenvolupada. 

    Una xicoteta modificació de les regles que duríem a terme seria la impossibilitat de colpejar la pilota amb els peus, perquè en qualsevol curs seria molt complicat i possiblement els alumnes més futbolers voldrien destacar i colpejar la pilota amb força, i no podríem jugar d'una manera dinàmica.

    Creiem que és un esport complicat però alhora molt interessant i complet perquè treballes la psicomotricitat de totes les parts del cos, es treballa la cooperació i el treball en equip a més treballes el llançament de pilota, la recepció de la mateixa i també la precisió, perquè has d'intentar passar la pilota d'un costat a un altre i intentar llançar-la dins dels límits de la pista, i a un lloc de l'altra pista on no hi haja cap company i intentar fer el punt.

    En la nostra unitat didàctica treballarem els continguts necessaris per a jugar al Bossaball a poc a poc, ensenyant i practicant primer diferents maneres de colpejar la pilota, i farem activitats prèvies perquè vagen aprenent tant les normes, entre altres activitats.

Finalment, us deixe una infografia on es recullen els aspectes més rellevants sobre aquest esport.

Avaluació i qualificació. És el mateix?

    Avaluar i qualificar són dos conceptes diferents, complementaris però en la pràctica es confonen.  D'acord amb la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE), avaluar és estimar els coneixements, aptituds i rendiment dels alumnes;  mentre que qualificar és jutjar el grau de suficiència o la insuficiència dels coneixements demostrats per un alumne en un examen o exercici.

    L'avaluació, definida per Terry D. Tenbrink, és el procés d'obtindre informació i usar-la per a formar judicis que al seu torn s'utilitzen en la presa de decisions. Per tant, avaluar és molt més que qualificar; significa conéixer, comprendre, enjudiciar, prendre decisions i, en definitiva, transformar per a millorar. Si s'avalua perquè els resultats siguen millors, és necessari també indagar en la manera en què aquests es produeixen i tindre en compte els factors que condicionen el procés educatiu. L'avaluació, entesa dins d'un enfocament de currículum per competències, es refereix més a una fase reflexiva del procés d'aprenentatge i ensenyament que a la valoració mitjançant una nota dels resultats de l'alumne (que seria més la qualificació final de l'estudiant).La finalitat última és millorar la qualitat de l'educació.

    La qualificació forma part de l'Avaluació. Qualificar és simplement, expressar mitjançant un codi establit (núm. o paraules) les conclusions de comparar els resultats de l'avaluació amb els objectius previst en l'àrea en aqueix curs.

    En definitiva, entenem com a avaluació al procés d'escriure l'aconseguit, l'avançat i com s'ha fet; i d'altra banda, qualificar és posar número en comparar els resultats de l'avaluació amb el que diu la norma per a aqueixa àrea i curs. Per tant, tots dos processos són diferents, però es complementen entre ells.

    Ara bé, pot una alumna/o tindre avaluació positiva i qualificació negativa? Doncs sí, un alumne o alumna que porta retard en una àrea, però que va avançant bé, s'esforça i aconsegueix aprendre i reduir la distància respecte al grup, se li ha d'avaluar positivament. Però si s'ha de posar una nota per a l'administració, qualificació, i resulta que no ha aconseguit els nivells esperats per a aqueixa edat i curs; ha de ser negativa. 

    Confonem Avaluar amb Qualificar! Una cosa és el que s'ha dir sobre la realitat, i una altra el que s'ha d'anotar en els programes informàtics de l'administració. Això sí, sempre la família ha d'estar degudament informada de totes dues realitats, de totes dues veritats.

Esports alternatius

    Els esports i jocs alternatius engloben totes les activitats físiques que es refereixen a modalitats lúdic-esportives no habituals ni estandarditzades en el nostre entorn. Algunes de les seues característiques són les següents: Són de senzill aprenentatge, tots els practicants solen partir del mateix nivell, utilitzen el menor material possible i aquest material sol ser barat, les regles són flexibles i això fa que es puguen adaptar als diferents nivells o interessos dels participants. 

    Per això mateix, per ser molt flexibles i adaptar-se a diferents tipus de situacions, els jocs i activitats alternatives són més didàctics, ja que ens obrin un ventall de possibilitats que els jocs i activitats tradicionals no.

    Segons el Decret 108/2014, els jocs alternatius apareixen en el bloc de continguts de jocs i activitats esportives, per primera vegada en 4t de primària on es fa referència als jocs alternatius també com a jocs no habituals. Apareixen a partir d'aquest curs perquè és un mitjà excel·lent per a treballar diferents aspectes del desenvolupament integral dels xiquets, enriqueixen l'àmbit de l'educació física i l'esport i són molt pròxims als interessos de l'alumne gràcies a la seua gran capacitat d'adaptació i flexibilitat.

    Els jocs alternatius que hem portat nosaltres a cap en classe han resultat reeixits ja que han sigut ben acollits. Flama molt l'atenció aquest tipus d'esports perquè la societat ens acostuma als esports de massa, com el futbol, i amb l'arribada d'aquests jocs ens adonem de la varietat d'activitats esportives que hi ha i el divertides que són. A més d'això, són jocs que reforcen l'autoestima pel fet que a molts alumnes que no se'ls donen bé els esports de massa són exclosos, i d'aquesta manera, amb els jocs alternatius tenen l'oportunitat d'integrar-se i sentir-se importants en l'equip. 

    En la situació actual en la qual ens trobem és difícil portar a la pràctica no sols aquests jocs, sinó qualsevol activitat. La màscara, el distanciament social i la desinfecció del material en cada ús són detalls que *relentizan, dificulten o impossibiliten algunes activitats esportives.

    A part del datchball, colpbol i floorball, un altre esport alternatiu que podria ser interessant a l'escola és el flagball. Aquest joc de no contacte és també anomenat Futbol Mocador és una variant del futbol americà. Per a jugar-ho es necessita l'estratègia, la intel·ligència i la resistència per a aconseguir el major nombre de punts. Els equips estan conformats per 6 jugadors, dos mocadors a banda i banda de la cintura de cada jugador, un camp, una pilota i tres àrbitres.

Voler és poder! Esgrima als centres educatius.

    Dimarts passat 17 de novembre a la vesprada, vam tindre la sort que ni més ni menys, Laura Ruiz Sanchis, representant d'Espanya en la modalitat d'esgrima en els jocs olímpics. Com supose que podreu imaginar, va vindre a presentar-nos el seu esport, l'esgrima.

    Per a la meua sorpresa, em va encantar. Em considere una xica bastant esportista i oberta a conéixer nous esports; i ahir vaig tindre el plaer d'introduir-me per un parell d'hores en el món de l'esgrima i em va encantar. És un esport amb moltíssims valors i beneficis, especialment a nivell personal. És un esport del qual havia sentit parlar i coneixia des d'un punt de vista molt llunyà, però ara ja no. En aquest esport s'entrena molt la coordinació i la concentració a nivell personal, i a nivell social treballen el respecte i la companyonia, ja que igual que molts altres esports de lluita, un no pot millorar sense un adversari, per la qual cosa cal tractar amb respecte i afecte als altres.

                                    

    Segons el decret 108/2014, en el bloc 5 “Jocs i activitats esportives” de l'apartat d'Educació Física, podríem treballar l'esgrima, concretament en el curs de 5é i 6é de primària, com a activitat esportiva d'oposició, sent l'esgrima un esport de lluita. En la resta de cursos no trobem encara la modalitat de jocs o activitats esportives de competició. 

    Per desgràcia és un esport "poc conegut", castigat pels esports de masses i amb molts prejudicis. Un d'ells que actualment frena a les escoles per a treballar-ho, és el seu elevat cost. Però ahir, gràcies a Laura, vam poder comprovar que el que vol pot, i si realment es vol ensenyar l'esgrima en un col·legi es podria. La “espasa” que nosaltres cridaríem, es coneix en esgrima com a floret, i un floret d'iniciació ens pot costar al voltant de 10 €. No obstant això, amb materials bàsics i reutilitzats, podem construir el nostre propi floret!

    Per a similar la fulla del floret, podem utilitzar una vareta d'estor que podem trobar en qualsevol botiga relacionada amb aquest sector, i ja que compraríem tantes varetes com a alumnes (o fins i tot algunes poques més per si de cas); la compra eixiria molt econòmica.

    En la punta de la vareta, per a evitar possibles accidents, podem col·locar amb zel o cinta un tap de suro, que podrien portar els alumnes de casa sense cap problema o fins i tot comprar-los nosaltres mateixos ja que tampoc és un material car. 

    Per a simular la cassoleta podem utilitzar un xicotet tros d'un xurro de natació, ja que estan fets d'un material barat, lleuger i ens serveix a la perfecció per a protegir la mà. Finalment, per a tindre un millor agarre del nostre nou floret, podem posar-li zel per a augmentar el seu gruix i tindre així un millor maneig.

    Ja tindríem perquè el nostre floret llest per a practicar esgrima, i com en la punta li hem posat un tap de suro i la vareta és bastant flexible, no faria falta preocupar-se per protegir el cos excepte una part molt important que, malgrat que en tot moment prohibirem l'atac o colpege als caps, és millor previndre que curar; de manera que els alumnes hauran de portar unes ulleres de plàstic protectores. Aquestes ulleres es poden trobara amb facilitat i tenen un baix cost.

    Així doncs, ja tindríem el material necessari per a practicar esgrima, per un cost d'al voltant de 3 €, ara només faltarien les ganes de divertir-se i aprendre!

    Ara que ja tenim el nostre propi material podem començar a practicar esgrima amb, per exemple, els alumnes de 6é de primària. Com a joc d'escalfament podríem iniciar aquesta primera sessió d'esgrima amb una variant del joc del “pilleta-pilla”, en el qual cadascun portarà un mocador en la cintura i haurà d'intentar agafar els mocadors dels seus companys sense que li lleven el seu; igual que en l'esgrima has de tocar sense ser tocat.

    Com a part central de la sessió, primer practicarem alguns aspectes bàsics de l'esgrima com la posició de guàrdia i el moviment de les cames cap avant i cap endarrere. Una vegada practicats aquests aspectes, podríem treballar per parelles amb botelles de plàstic de la següent manera: cada alumne porta la seua botella de plàstic, amb cons es delimita l'espai per parella i les úniques regles són desplaçar-se com ja hem practicat, no xocar les botelles MAI! I no eixir-se de la zona delimitada. En diversos minuts han d'intentar tocar-se només la part del tronc. Canviarem de parella una o dues vegades i una vegada conclòs el temps ens reunirem i parlarem de les dificultats que han sorgit.

    Per a finalitzar la sessió, tots els alumnes es posaran en una línia, en posició de guàrdia i el mestre anirà dient en veu alta “marxar” (anar cap avant) i “trencar” (anar cap endarrere). Primer el mestre dirà cadascuna diverses vegades en veu alta, i una vegada estiguen preparats, es repartiran 3 vides a cada alumne i el mestre farà una ronda de 10 sèries, combinant a la seua mercè entre marxar i trencar.