Voler és poder! Esgrima als centres educatius.

    Dimarts passat 17 de novembre a la vesprada, vam tindre la sort que ni més ni menys, Laura Ruiz Sanchis, representant d'Espanya en la modalitat d'esgrima en els jocs olímpics. Com supose que podreu imaginar, va vindre a presentar-nos el seu esport, l'esgrima.

    Per a la meua sorpresa, em va encantar. Em considere una xica bastant esportista i oberta a conéixer nous esports; i ahir vaig tindre el plaer d'introduir-me per un parell d'hores en el món de l'esgrima i em va encantar. És un esport amb moltíssims valors i beneficis, especialment a nivell personal. És un esport del qual havia sentit parlar i coneixia des d'un punt de vista molt llunyà, però ara ja no. En aquest esport s'entrena molt la coordinació i la concentració a nivell personal, i a nivell social treballen el respecte i la companyonia, ja que igual que molts altres esports de lluita, un no pot millorar sense un adversari, per la qual cosa cal tractar amb respecte i afecte als altres.

                                    

    Segons el decret 108/2014, en el bloc 5 “Jocs i activitats esportives” de l'apartat d'Educació Física, podríem treballar l'esgrima, concretament en el curs de 5é i 6é de primària, com a activitat esportiva d'oposició, sent l'esgrima un esport de lluita. En la resta de cursos no trobem encara la modalitat de jocs o activitats esportives de competició. 

    Per desgràcia és un esport "poc conegut", castigat pels esports de masses i amb molts prejudicis. Un d'ells que actualment frena a les escoles per a treballar-ho, és el seu elevat cost. Però ahir, gràcies a Laura, vam poder comprovar que el que vol pot, i si realment es vol ensenyar l'esgrima en un col·legi es podria. La “espasa” que nosaltres cridaríem, es coneix en esgrima com a floret, i un floret d'iniciació ens pot costar al voltant de 10 €. No obstant això, amb materials bàsics i reutilitzats, podem construir el nostre propi floret!

    Per a similar la fulla del floret, podem utilitzar una vareta d'estor que podem trobar en qualsevol botiga relacionada amb aquest sector, i ja que compraríem tantes varetes com a alumnes (o fins i tot algunes poques més per si de cas); la compra eixiria molt econòmica.

    En la punta de la vareta, per a evitar possibles accidents, podem col·locar amb zel o cinta un tap de suro, que podrien portar els alumnes de casa sense cap problema o fins i tot comprar-los nosaltres mateixos ja que tampoc és un material car. 

    Per a simular la cassoleta podem utilitzar un xicotet tros d'un xurro de natació, ja que estan fets d'un material barat, lleuger i ens serveix a la perfecció per a protegir la mà. Finalment, per a tindre un millor agarre del nostre nou floret, podem posar-li zel per a augmentar el seu gruix i tindre així un millor maneig.

    Ja tindríem perquè el nostre floret llest per a practicar esgrima, i com en la punta li hem posat un tap de suro i la vareta és bastant flexible, no faria falta preocupar-se per protegir el cos excepte una part molt important que, malgrat que en tot moment prohibirem l'atac o colpege als caps, és millor previndre que curar; de manera que els alumnes hauran de portar unes ulleres de plàstic protectores. Aquestes ulleres es poden trobara amb facilitat i tenen un baix cost.

    Així doncs, ja tindríem el material necessari per a practicar esgrima, per un cost d'al voltant de 3 €, ara només faltarien les ganes de divertir-se i aprendre!

    Ara que ja tenim el nostre propi material podem començar a practicar esgrima amb, per exemple, els alumnes de 6é de primària. Com a joc d'escalfament podríem iniciar aquesta primera sessió d'esgrima amb una variant del joc del “pilleta-pilla”, en el qual cadascun portarà un mocador en la cintura i haurà d'intentar agafar els mocadors dels seus companys sense que li lleven el seu; igual que en l'esgrima has de tocar sense ser tocat.

    Com a part central de la sessió, primer practicarem alguns aspectes bàsics de l'esgrima com la posició de guàrdia i el moviment de les cames cap avant i cap endarrere. Una vegada practicats aquests aspectes, podríem treballar per parelles amb botelles de plàstic de la següent manera: cada alumne porta la seua botella de plàstic, amb cons es delimita l'espai per parella i les úniques regles són desplaçar-se com ja hem practicat, no xocar les botelles MAI! I no eixir-se de la zona delimitada. En diversos minuts han d'intentar tocar-se només la part del tronc. Canviarem de parella una o dues vegades i una vegada conclòs el temps ens reunirem i parlarem de les dificultats que han sorgit.

    Per a finalitzar la sessió, tots els alumnes es posaran en una línia, en posició de guàrdia i el mestre anirà dient en veu alta “marxar” (anar cap avant) i “trencar” (anar cap endarrere). Primer el mestre dirà cadascuna diverses vegades en veu alta, i una vegada estiguen preparats, es repartiran 3 vides a cada alumne i el mestre farà una ronda de 10 sèries, combinant a la seua mercè entre marxar i trencar.