Avaluació i qualificació. És el mateix?

    Avaluar i qualificar són dos conceptes diferents, complementaris però en la pràctica es confonen.  D'acord amb la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE), avaluar és estimar els coneixements, aptituds i rendiment dels alumnes;  mentre que qualificar és jutjar el grau de suficiència o la insuficiència dels coneixements demostrats per un alumne en un examen o exercici.

    L'avaluació, definida per Terry D. Tenbrink, és el procés d'obtindre informació i usar-la per a formar judicis que al seu torn s'utilitzen en la presa de decisions. Per tant, avaluar és molt més que qualificar; significa conéixer, comprendre, enjudiciar, prendre decisions i, en definitiva, transformar per a millorar. Si s'avalua perquè els resultats siguen millors, és necessari també indagar en la manera en què aquests es produeixen i tindre en compte els factors que condicionen el procés educatiu. L'avaluació, entesa dins d'un enfocament de currículum per competències, es refereix més a una fase reflexiva del procés d'aprenentatge i ensenyament que a la valoració mitjançant una nota dels resultats de l'alumne (que seria més la qualificació final de l'estudiant).La finalitat última és millorar la qualitat de l'educació.

    La qualificació forma part de l'Avaluació. Qualificar és simplement, expressar mitjançant un codi establit (núm. o paraules) les conclusions de comparar els resultats de l'avaluació amb els objectius previst en l'àrea en aqueix curs.

    En definitiva, entenem com a avaluació al procés d'escriure l'aconseguit, l'avançat i com s'ha fet; i d'altra banda, qualificar és posar número en comparar els resultats de l'avaluació amb el que diu la norma per a aqueixa àrea i curs. Per tant, tots dos processos són diferents, però es complementen entre ells.

    Ara bé, pot una alumna/o tindre avaluació positiva i qualificació negativa? Doncs sí, un alumne o alumna que porta retard en una àrea, però que va avançant bé, s'esforça i aconsegueix aprendre i reduir la distància respecte al grup, se li ha d'avaluar positivament. Però si s'ha de posar una nota per a l'administració, qualificació, i resulta que no ha aconseguit els nivells esperats per a aqueixa edat i curs; ha de ser negativa. 

    Confonem Avaluar amb Qualificar! Una cosa és el que s'ha dir sobre la realitat, i una altra el que s'ha d'anotar en els programes informàtics de l'administració. Això sí, sempre la família ha d'estar degudament informada de totes dues realitats, de totes dues veritats.

Esports alternatius

    Els esports i jocs alternatius engloben totes les activitats físiques que es refereixen a modalitats lúdic-esportives no habituals ni estandarditzades en el nostre entorn. Algunes de les seues característiques són les següents: Són de senzill aprenentatge, tots els practicants solen partir del mateix nivell, utilitzen el menor material possible i aquest material sol ser barat, les regles són flexibles i això fa que es puguen adaptar als diferents nivells o interessos dels participants. 

    Per això mateix, per ser molt flexibles i adaptar-se a diferents tipus de situacions, els jocs i activitats alternatives són més didàctics, ja que ens obrin un ventall de possibilitats que els jocs i activitats tradicionals no.

    Segons el Decret 108/2014, els jocs alternatius apareixen en el bloc de continguts de jocs i activitats esportives, per primera vegada en 4t de primària on es fa referència als jocs alternatius també com a jocs no habituals. Apareixen a partir d'aquest curs perquè és un mitjà excel·lent per a treballar diferents aspectes del desenvolupament integral dels xiquets, enriqueixen l'àmbit de l'educació física i l'esport i són molt pròxims als interessos de l'alumne gràcies a la seua gran capacitat d'adaptació i flexibilitat.

    Els jocs alternatius que hem portat nosaltres a cap en classe han resultat reeixits ja que han sigut ben acollits. Flama molt l'atenció aquest tipus d'esports perquè la societat ens acostuma als esports de massa, com el futbol, i amb l'arribada d'aquests jocs ens adonem de la varietat d'activitats esportives que hi ha i el divertides que són. A més d'això, són jocs que reforcen l'autoestima pel fet que a molts alumnes que no se'ls donen bé els esports de massa són exclosos, i d'aquesta manera, amb els jocs alternatius tenen l'oportunitat d'integrar-se i sentir-se importants en l'equip. 

    En la situació actual en la qual ens trobem és difícil portar a la pràctica no sols aquests jocs, sinó qualsevol activitat. La màscara, el distanciament social i la desinfecció del material en cada ús són detalls que *relentizan, dificulten o impossibiliten algunes activitats esportives.

    A part del datchball, colpbol i floorball, un altre esport alternatiu que podria ser interessant a l'escola és el flagball. Aquest joc de no contacte és també anomenat Futbol Mocador és una variant del futbol americà. Per a jugar-ho es necessita l'estratègia, la intel·ligència i la resistència per a aconseguir el major nombre de punts. Els equips estan conformats per 6 jugadors, dos mocadors a banda i banda de la cintura de cada jugador, un camp, una pilota i tres àrbitres.

Voler és poder! Esgrima als centres educatius.

    Dimarts passat 17 de novembre a la vesprada, vam tindre la sort que ni més ni menys, Laura Ruiz Sanchis, representant d'Espanya en la modalitat d'esgrima en els jocs olímpics. Com supose que podreu imaginar, va vindre a presentar-nos el seu esport, l'esgrima.

    Per a la meua sorpresa, em va encantar. Em considere una xica bastant esportista i oberta a conéixer nous esports; i ahir vaig tindre el plaer d'introduir-me per un parell d'hores en el món de l'esgrima i em va encantar. És un esport amb moltíssims valors i beneficis, especialment a nivell personal. És un esport del qual havia sentit parlar i coneixia des d'un punt de vista molt llunyà, però ara ja no. En aquest esport s'entrena molt la coordinació i la concentració a nivell personal, i a nivell social treballen el respecte i la companyonia, ja que igual que molts altres esports de lluita, un no pot millorar sense un adversari, per la qual cosa cal tractar amb respecte i afecte als altres.

                                    

    Segons el decret 108/2014, en el bloc 5 “Jocs i activitats esportives” de l'apartat d'Educació Física, podríem treballar l'esgrima, concretament en el curs de 5é i 6é de primària, com a activitat esportiva d'oposició, sent l'esgrima un esport de lluita. En la resta de cursos no trobem encara la modalitat de jocs o activitats esportives de competició. 

    Per desgràcia és un esport "poc conegut", castigat pels esports de masses i amb molts prejudicis. Un d'ells que actualment frena a les escoles per a treballar-ho, és el seu elevat cost. Però ahir, gràcies a Laura, vam poder comprovar que el que vol pot, i si realment es vol ensenyar l'esgrima en un col·legi es podria. La “espasa” que nosaltres cridaríem, es coneix en esgrima com a floret, i un floret d'iniciació ens pot costar al voltant de 10 €. No obstant això, amb materials bàsics i reutilitzats, podem construir el nostre propi floret!

    Per a similar la fulla del floret, podem utilitzar una vareta d'estor que podem trobar en qualsevol botiga relacionada amb aquest sector, i ja que compraríem tantes varetes com a alumnes (o fins i tot algunes poques més per si de cas); la compra eixiria molt econòmica.

    En la punta de la vareta, per a evitar possibles accidents, podem col·locar amb zel o cinta un tap de suro, que podrien portar els alumnes de casa sense cap problema o fins i tot comprar-los nosaltres mateixos ja que tampoc és un material car. 

    Per a simular la cassoleta podem utilitzar un xicotet tros d'un xurro de natació, ja que estan fets d'un material barat, lleuger i ens serveix a la perfecció per a protegir la mà. Finalment, per a tindre un millor agarre del nostre nou floret, podem posar-li zel per a augmentar el seu gruix i tindre així un millor maneig.

    Ja tindríem perquè el nostre floret llest per a practicar esgrima, i com en la punta li hem posat un tap de suro i la vareta és bastant flexible, no faria falta preocupar-se per protegir el cos excepte una part molt important que, malgrat que en tot moment prohibirem l'atac o colpege als caps, és millor previndre que curar; de manera que els alumnes hauran de portar unes ulleres de plàstic protectores. Aquestes ulleres es poden trobara amb facilitat i tenen un baix cost.

    Així doncs, ja tindríem el material necessari per a practicar esgrima, per un cost d'al voltant de 3 €, ara només faltarien les ganes de divertir-se i aprendre!

    Ara que ja tenim el nostre propi material podem començar a practicar esgrima amb, per exemple, els alumnes de 6é de primària. Com a joc d'escalfament podríem iniciar aquesta primera sessió d'esgrima amb una variant del joc del “pilleta-pilla”, en el qual cadascun portarà un mocador en la cintura i haurà d'intentar agafar els mocadors dels seus companys sense que li lleven el seu; igual que en l'esgrima has de tocar sense ser tocat.

    Com a part central de la sessió, primer practicarem alguns aspectes bàsics de l'esgrima com la posició de guàrdia i el moviment de les cames cap avant i cap endarrere. Una vegada practicats aquests aspectes, podríem treballar per parelles amb botelles de plàstic de la següent manera: cada alumne porta la seua botella de plàstic, amb cons es delimita l'espai per parella i les úniques regles són desplaçar-se com ja hem practicat, no xocar les botelles MAI! I no eixir-se de la zona delimitada. En diversos minuts han d'intentar tocar-se només la part del tronc. Canviarem de parella una o dues vegades i una vegada conclòs el temps ens reunirem i parlarem de les dificultats que han sorgit.

    Per a finalitzar la sessió, tots els alumnes es posaran en una línia, en posició de guàrdia i el mestre anirà dient en veu alta “marxar” (anar cap avant) i “trencar” (anar cap endarrere). Primer el mestre dirà cadascuna diverses vegades en veu alta, i una vegada estiguen preparats, es repartiran 3 vides a cada alumne i el mestre farà una ronda de 10 sèries, combinant a la seua mercè entre marxar i trencar. 

Colpbol i datchball

 El passat 19 de novembre vam tindre la sort que un dels millors professors d'Educació Física vinguera a la Universitat de València a donar-nos una classe sobre dos esports alternatius molt treballats hui dia en els col·legis. Aquests jocs són el colpbol i el datchball.

    La primera part de la sessió hem vist els continguts teòrics de tots dos esports. Per sort, en els meus últims anys d'institut vaig tindre l'oportunitat de jugar al colpbol. Aquest esport, va nàixer l'any 1997 per un mestre d'educació física valencià anomenat Juanjo Bendicho. Aquest esport és semblant al futbol, però amb la mà, i algunes normes que el fan un joc inclusiu, divertit i col·lectiu. Respecte al datchball, és un esport molt semblant al famós joc del “cementeri”.

    Una vegada explicats tots dos esports, hem procedit a la pràctica. En primer lloc, hem jugat al datchball, que com ja he dit anteriorment, és molt semblant al cementeri. El datchball és un esport on tractem d'eliminar als membres de l'equip contrari llançant una pilota de goma espumeja (que no faça mal) i intentant que toc a algun dels membres i caiga a terra. Si per contra la persona a la qual se li ha llançat la pilota la agafa sense que haja botat, l'eliminat serà aquell que l'ha llançada. A més d'eliminar a aquell que ha llançat la pilota, també se salva un membre del teu equip que estiguera eliminat, el primer d'ells per a ser mes precisos (i així successivament). Gana l'equip que aconseguisca eliminar a tots els membres de l'equip contrari. 

    Aquest primer deporte ens ha agradat molt i hem gaudit molt jugant.

    Després, hem jugat al colpbol. Aquest esport consisteix a ficar gol a l'equip contrari colpejant la pilota amb la mà oberta (mai amb el puny ni amb els peus, excepte el porter que si que pot BUIDAR amb e peu), i sense poder colpejar dues vegades seguides la pilota, per la qual cosa es necessita a la resta de companys per a avançar i ficar gol.

    Aquest segon esport ha sigut el que més èxit ha tingut sens dubte, no perquè no ens haja agradat el datchball, sinó perquè aquest ens ha encantat i hem rigut i hem gaudit com a xiquets.

    Finalment, hem fet una reflexió conjunta sobre la importància d'aquesta mena d'esports en Educació Física, ja que són esports amb valors molt importants, són motivadors, cooperadors, ajuden a pujar l'autoestima dels xiquets, són divertits i alhora coeducadors. A més de treballar aspectes del currículum d'educació física com el tir i la recepció de la pilota. De fet, el colpbol és un esport que apareix com a obligatori en el currículum d'educació física, ja que, com hem pogut comprovar, és un esport molt complet i el seu creador es va esforçar moltíssim per a aconseguir que hui dia troba arribat tan lluny.

Anàlisi del currículo de EF

    El currículum d'Educació Primària és un document on apareixen recollits els diferents continguts, criteris d'avaluació, estàndards d'aprenentatge i competències que es duen a terme a l'aula i els docents hem d'avaluar. Aquests aspectes, estan classificats en blocs de continguts i assignatures.

    L’assignatura d’Educació Física té com a finalitat principal desenrotllar en les persones la competència motriu, entesa com la integració dels coneixements, els procediments, les actituds i els sentiments vinculats a la conducta motora; sent necessàri l’anàlisi crític que referme les actituds, els valors referenciats al cos, la conducta motriu i la relació amb l’entorn. 

    Esta àrea també es responsabilitza del desenvolupament emocional i afectiu, i de l’acceptació del seu propi cos, amb les seues possibilitats i limitacions. L’acceptació i el respecte pels altres han de ser les línies bàsiques d’actuació perquè siga l’alumne qui conforme la seua pròpia realitat corporal, dotant-la progressivament d’un alt grau d’autonomia i iniciativa personal. 

    Quant a l’adopció d’hàbits saludables és important tindre en compte que s’estima que un alt percentatge de xiquets i xiquetes en edat escolar únicament participen en activitats físiques al centre docent, tal com arreplega l’informe Eurydice, de la Comissió Europea de 2013; per això l’Educació Física en les edats d’escolarització ha de tindre una presència important en la jornada escolar si es vol ajudar a pal·liar el sedentarisme, que és un dels factors de risc identificats, que influïx en algunes de les malalties més esteses en la societat actual.

    L'apartat d'Educació Física en el currículum de Primària consta de 5 blocs, tots ells amb els seus respectius continguts, criteris d'avaluació, estàndards d'aprenentatge i competències. Els blocs són els següents:

    El bloc 1, “Coneixement i autonomia personal” està fonamentat en la importància i rellevància que té el nostre cos, i com som capaços d’ajustar les accions motrius produïdes per este, no sols a l’entorn, sinó a l’establiment de relacions interpersonals amb els altres.

    El bloc 2, “Habilitats motrius, coordinació i equilibri. Activitats en el medi natural” comprén tot el contingut motriu per a l’assimilació dels continguts dels diferents blocs, ja que el desenrotllament d’habilitats implica la capacitat d’abordar continguts més complexos. A més, el treball de coordinació i equilibri és imprescindible per al desenrotllament motor, bé siga per a l’exercici de l’activitat física, com per a la vida quotidiana de l’alumnat. Este bloc incorpora també les activitats en el medi natural, ja que es fa necessari que els nostres alumnes i alumnes hi descobrisquen i practiquen activitats, alhora que adquirixen hàbits d’atenció i respecte, i augmenten les seues accions per a la millora i conservació.

    El bloc 3, “Expressió motriu i comunicació”, té com a principal objectiu el desenvolupament físic, psíquic i emocional de l’alumnat a través del moviment. Aspectes tan importants com l’espontaneïtat, la desinhibició i la creativitat seran elements clau per a descobrir, utilitzar, i adaptar els recursos expressius del seu cos a la comunicació d’idees, sensacions, emocions, estats d’ànim, i comprensió de missatges expressats per altres persones. L’experimentació amb estos recursos expressius ha de ser determinant per a trobar un llenguatge corporal que s’interioritze com a propi o personal, i així que l’alumnat progressivament siga capaç d’expressar-se i comunicar-se en qualsevol situació.

    El bloc 4, “Activitat física i salut” es basa en el fet que l’Educació Física contribuirà al fet que l’alumnat adquirisca les competències relacionades amb la salut, aconseguisca autonomia en els coneixements i en els hàbits necessaris per a fer-se responsable de mantindre un cos saludable i contribuir a millorar la salut col·lectiva. Els hàbits de pràctica física regular, d’higiene, posturals i d’alimentació, que adquirixen durant la seua escolaritat i que utilitzen al llarg de la seua vida, els ajudaran a previndre l’obesitat, controlar l’estrés i millorar l’autoestima.

    El bloc 5, “Jocs i activitats esportives”, considera estos elements com un instrument pedagògic amb un caràcter motivador inesgotable i una àmplia capacitat per a potenciar actituds i valors positius. Una utilització adequada contribuïx que l’alumne puga relacionar-se amb els altres, desenrotllar la capacitat de col·laboració, el treball en equip cooperatiu, la resolució de conflictes per mitjà del diàleg, el compliment de les regles establides i el respecte als altres. En relació amb l’oferta de jocs i activitats esportives de la proposta curricular, ha de ser variada i equilibrada, i ha de reflectir les manifestacions culturals de la societat on vivim amb plantejaments didàctics que permeten que l’alumnat progresse en la competència motriu.

    Finalment, encara que el currículum és molt complet, podem combinar-lo amb el documente pont, on trobarem els indicadors d'èxit i objectius. Aquests aspectes són molt importants i de gran importància.

 

Jocs EXpopulars

    No fa falta mirar molt arrere per a adonar-se que la societat ha canviat. El món en el qual vivim, la societat, està en continu canvi. 

    Hui dia no sé si es podria arribar a dir que ens trobem entre el dilema de la tradició i la modernitat perquè les tecnologies han arribat trepitjant tan forta que han deixat algunes tradicions oblidades o en procés d'això. Un dels àmbits més perjudicats han sigut els jocs populars amb l'arribada dels esports en massa. A poc a poc, els jocs populars han anat perdent influència i tal vegada aquests esports no són "nous" com a tal, però múltiples factors han ajudat al fet que ho siguen "de masses", i guanyen així espai físic i social. Un d'ells ha sigut la massificació de noves infraestructures, ja que abans s'utilitzaven els carrers per a jugar i no obstant això ara hem d'anar a llocs específics com els parcs per a poder jugar. No obstant això, algunes de les noves infraestructures com són els poliesportius, estan destinades per a la practica d'aquests famosos esports de masses. Possiblement aquest factor haja afectat més les ciutats que als pobles, però no per això aquests es deslliuren de la progressiva desaparició dels jocs populars. 

    Un altre dels factors, i possiblement el més important, ha sigut el poder que ha guanyat la tecnologia en les nostres vides i ja no sols a nivell d'entreteniment, sinó a nivell de vida. Quan antigament els nostres pares i mares eixien al carrer a jugar amb una pilota fins que es fera de nit, hui dia nosaltres ens quedem a casa jugant una partida al Fifa o gravant Tik Toks. De la mà dels jocs virtuals, acompanyen les xarxes socials, els qui s'han convertit en la nova imatge pròpia de cada individu, la qual regula el nostre estat d'ànim i felicitat sobre la base del número de likes i comentaris que tenim.

    Les tecnologies perquè, és un factor que ha atacat per igual tant a ciutats com a pobles, a xiquets i a adolescents, a tots. Hui dia per a veure un partit no fa falta gastar-se x diners a comprar les entrades i desplaçar-te caminant, amb cotxe o qualsevol altre transport; n'hi ha prou amb donar-li a un botó. La globalització, és un altre dels factors que ha ajudat a aquest procés, podem observar-lo en el món de l'esport per exemple: fa 20 anys la gent parlava, practicava, jugava i/o veia més d'un esport com per exemple pilota valenciana, frontó, ciclisme, etc. No obstant això, hui dia, es podria dir que el món de l'esport gira entorn del futbol.

       Respecte a l'Educació Física que impartim a l'escola, els jocs tradicionals apareixen integrats en el bloc 5 del currículum com a "Jocs i activitats esportives". En un mateix bloc ajuntem sucs tradicionals amb activitats esportives. Com a futura docent que soc, en el meu cas tinc clar que li donaré la importància que es mereix als jocs populars, impedint que les activitats esportives els facen ombra; ja que una vegada isquen de la meua classe tindran oportunitat de practicar qualsevol activitat esportiva, ja siga com a extraescolar o a l'hora del pati, en lloc de jugar a jocs tradicionals. Intentaré doncs, fer que els meus alumnes gaudisquen i tinguen ganes de continuar jugant a aquests jocs.